El dolor crònic de les persones que pateixen fibromiàlgia requereix tractaments personalitzats i així ho haurien de contemplar els professionals de la rehabilitació. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi liderat per la Universitat de Lleida (UdL) i l'IRBLleida publicat a la revista Disability and Rehabilitation. L'anàlisi de 35 recerques qualitatives amb un total de 728 pacients diagnosticats amb aquesta síndrome aposta per enfocaments de medicina de precisió i per implementar el fenotipatge, és a dir, l'estudi de les característiques que un individu presenta com a resultat de la interacció entre el seu genotip i el mitjà que l'envolta. En l'article ha participat personal investigador de les Escoles de Medicina de la Universitat Johns Hopkins i la Universitat de Virgínia, les dos als Estats Units.

Les estimacions de prevalença de fibromiàlgia en la població adulta oscil·len entre el 2 i el 8%, incidint especialment en les dones. No obstant això, el diagnòstic i la conceptualització clínica d'aquesta condició de salut encara no estan universalment acceptats en l'estament mèdic, "la qual cosa es tradueix en l'estigmatització i el tractament inadequat", segons els autors d'aquesta síntesi d'evidència qualitativa. "La gestió del dolor de la fibromiàlgia continua sent una font de frustració i una necessitat no satisfeta en aquesta població. Els pacients se senten estigmatitzats, medicalitzats en excés i perceben que els seus tractaments no es corresponen amb la gravetat de la seua condició", explica la professora de la Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia de la UdL, Carolina Climent.

La medicació i l'exercici serien els enfocaments més controvertits per alleujar el dolor. Tot i que algunes persones afectades per fibromiàlgia els consideren efectius, altres afirmen que són ineficaços o fins i tot perjudicials. Les actituds de rebuig cap als fàrmacs es deuen, principalment, als efectes secundaris, la manca d'eficàcia per alleujar el dolor i la por a l'addicció, que esdevé una preocupació més greu per a elles que el dolor en si mateix. Les conclusions també assenyalen que els pacients consideren essencial el suport psicològic, mentre que les teràpies naturals i complementàries tenen beneficis a curt termini però els costos són elevats.