El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) i els quatre col·legis territorials (COIB Barcelona, COIGI Girona, COILL Lleida i CODITA Tarragona) han estrenat la coproducció ‘Infermeres resilients’, un documental que recull les vivències professionals i personals de cinc infermeres catalanes, durant la pandèmia de la Covid-19.

Elena Carrasco, Núria Pagès, Dolors Castells, Esther Rubinat i Yolanda Rodríguez fan un repàs de la situació provocada pel SARS-CoV-2, en els diferents serveis de salut. Un relat presidit per la por i la impotència dels primers mesos, però que és també un cant a l’esperança amb la transformació i enfortiment de la infermeria en hospitals, centres d’Atenció Primària, residències, serveis d’emergències o unitats investigadores, arran de la pandèmia.

‘Infermeres resilients’ arrenca a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Barcelona), amb la infermera de l’UCI Elena Carrasco, que explica “el desconeixement que imperava a l’inici de la pandèmia”.

El documental recull també l’experiència de la Núria Pagès, infermera del CAP Montilivi de Girona, que explica la seva experiència utilitzant les lletres de la paraula Covid-19 que la porten a parlar de “Coratge, Oportunitat, Vivències, Impacte i Decisions'”; mots que han marcat la seva tasca professional des que va esclatar la pandèmia.

Per a Dolors Castells, infermera de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa (Tarragona), parlar de la Covid-19 és parlar de reptes i canvis constants en què la infermeria ha estat a l’altura. Castells descriu com al principi de la pandèmia, “la incertesa de no saber si t’estaves protegint bé era molt forta”.

La infermera docent de la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Lleida i investigadora de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB Lleida), Esther Rubinat, no va dubtar a inscriure’s a la borsa d’infermeres voluntàries durant la pandèmia. Per a Rubinat, la paraula Covid-19 vol dir “malson”, un repte que ha implicat vertigen, por i, ara, també esperança. Les primeres onades van estar marcades per la incertesa i també, la incredulitat de l’efecte devastador que tenia la malaltia. A futur, Rubinat considera molt rellevant l’impacte emocional que tindrà en les infermeres les dificultats en l’acompanyament del pacient i els familiars, en els darrers moments de la seva vida. La infermera destaca la unió del col·lectiu d’infermeria que sempre havia fet pinya, però que ara s’ha enfortit més, la qual cosa ha fet més suportable la situació. Rubinat destaca també que la pandèmia ha suposat un aprenentatge ràpid, a nivell humà i professional, que s’ha plasmat en la formació de les futures infermeres.

Finalment, Yolanda Rodríguez, infermera consultora del Servei d’Emergències Mèdiques, a la sala SEM 061 de Diagonal (Barcelona), creu que la Covid-19 ha canviat la manera de treballar. El servei va passar de 6.000 a 60.000 consultes diàries. “Al principi, amb la població confinada, hi havia moltes consultes, dubtes i por. Nosaltres hem estat al costat de la gent resolent dubtes i donant assistència quan la necessitaven”, explica Rodríguez.

El documental, que ha estat dirigit pel periodista Rafa Gimena (Missatges, Gestió de Comunicació) i editat per la productora REPLAY, es pot visionar al canal de Youtube del CCIIC.

La projecció del documental va servir com a punt de partida de la taula rodona que Lleida TV va organitzar per poder reflexionar del passat, el present del futur de les infermeres amb Estrella Martínez Segura, degana del Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), Mercè Porté Llotge, presidenta del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Lleida (COILL) i Esther Rubinat Arnaldo, infermera lleidatana coprotagonista del documental i voluntària Covid-19.

Text: Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) i Lleida TV