Les entrevistes realitzades a professionals de Catalunya i Galícia - 13 dones i 3 homes, entre 24 i 44 anys - posen de manifest un empitjorament de l'estat de salut de les persones amb patologies neurodegeneratives o cognitives que van desenvolupar complicacions mèdiques com ara l'heminegligència sensorial, és a dir, un dèficit en la consciencia d'estímuls contralaterals. En el cas dels usuaris geriàtrics, a banda de l'impacte del confinament a nivell emocional per soledat, els fisioterapeutes descriuen grans pèrdues de funcionalitat i qualitat de vida, en part per l'augment de la sarcopènia (pèrdua de massa i força muscular). Per tot plegat, parlen d'un "impacte devastador" en les persones grans amb patologies cròniques. També esmenten l'empitjorament generalitzat de l'estat de salut física dels usuaris de fisioteràpia pediàtrica.
Investigadores de la Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia de la UdL també han liderat un altre article sobre el confinament per la COVID-19, publicat en aquest cas a International Journal of Environmental Research and Public Health. Les conclusions d'aquest estudi qualitatiu - realitzat amb personal de les universitats d'Alacant i Autònoma de Madrid- assenyalen que les mares que havien d'equilibrar el teletreball amb la vida familiar van patir efectes físics, mentals i socials com ara ansietat, estrès, privació del son i problemes de relació. La recerca suggereix que, en situacions de crisi, la desigualtat de gènere augmenta a la llar i les dones tendeixen a tornar als rols tradicionals.